El passat divendres 1 de febrer es va inaugurar el quart projecte expositiu del cicle Obsessions. Exemples de redundància i persistència cíclica. Sota el títol de Sorològic. Fragments arqueològics per a un possible imaginari acústic, l’artista Fito Conesa va fer la presentació pública de la seva complexa màquina: una instal·lació delirant a base d’aplicació pictòrica, motors, objectes de tot tipus, aparells i circuits elèctrics, llums, collages i – el més important – sensors de moviment que posen en funcionament tota una fràgil maquinària en una mena de fantasiosa reacció en cadena iniciada pel propi espectador de l’Aparador.

Els jocs lingüístics sorgits de la fusió de dos o més termes és ja un element característic dins l’obra de l’artista. Girs conceptuals a partir del llenguatge que conviden a una nova lectura d’allò que l’envolta o el preocupa. Una estratègia inicial que, com si es tractés del científic que intenta demostrar les seves teories des d’allò racional, Fito Conesa explora i analitza fins el límit per a aconseguir una (suposada) veracitat de les seves idees. Així neix Sorològic, un nou acte d’interpretació de l’entorn i dels altres des de la seva identitat sonora i la seva capacitat evocadora. Una manera de fer que tot sovint el porta a optar per altres formats de presentació com ara el concert en directe.

Sorològic pren com a matèria base el soroll – aquell quotidà, pròxim i fàcilment reconeixible dins la nostra memòria personal i/o col·lectiva – per tal de generar un dispositiu de traducció en el que aquests sons, tot sovint insignificants, secundaris… confeccionen un imaginari acústic determinat. Un treball d’arqueologia acústica que, fidel a la càrrega emocional que caracteritza el treball de l’artista, es visibilitza finalment en tres grans rodes giratòries que ofereixen – com si es tractés d’una roda de la fortuna – atzaroses combinacions d’imatges on el submón emocional de Fito Conesa pren forma de manera fugaç i efímera. En definitiva, un acte de traducció directe de l’experiència visual de la nostra imaginació amb l’objectiu de traslladar-la a la vivència acústica. Un treball de patrimoni sonor definit per la vivència subjectiva.

Sorològic funciona doncs com un instrument utòpic (absurd inclús) que explora la realitat quotidiana per confrontar-la des d’aspectes que tot sovint no otorgem la importància i rel·levància que tenen en el nostre dia a dia: els sentiments, les emocions i les relacions interpersonals, en aquest cas entesos com a purs motors de treball i compromís. I aquí es on entra en joc l’extens imaginari de Fito: microrelats carregats de sentit precissament per aquest valor mínim.

A més de la inauguració de la màquina sorològica que ocuparà l’aparador del museu fins el 28 de març, l’artista va complementar la peça amb una pràctica sorològica. Juntament amb els músics Carlos Carbonell i Esther Cebrián, Fito va oferir un concert en directe a la terrassa del museu. Una actuació a tres bandes on, des de portàtils, micros amb filtres de veu, sintetitzadors i altres instruments inventats (com el curiós guant-theremin de Carlos Carbonell) els tres van samplejar i descompossar diferents sons a la recerca de noves melodies i possibilitats perceptives del so.