Des de múltiples registres de presentació – el cinema i la fotografia fins a la publicació o la instal·lació – l’obra de Jordi Mitjà planteja l’apropiació de diferents contextos, situacions, mitjans o produccions externes que l’artista porta hàbilment al seu terreny en base a una alta complicitat emocional amb  els referents i punts de partida que escull. Una dinàmica de treball complexa i obssesiva que, més enllà de la seva formalització expositiva, concentra la seva intensitat en el procés de producció i el temps de negociació entre idea inicial i resolució final; fet que incorpora de manera voluntària aspectes flexibles i lliures com ara la intuïció, l’assaig, l’error o l’accident.

Alguns exemples recents de la seva manera d’entendre la pràctica artística són el film Concèntric. Poble petit Infern gegant (2006), exploració exhaustiva i analítica dels habitants i voltants de la localitat de  Lladó, En blanc. Re-edició d’un periòdic local (2006), recol·lecció d’imatges descartades del diari “El Punt” de Girona, Nomadisme cartogràfic (2007), recuperació d’imatges ofertes i destruïdes per un grup de jubilats de Valls o Espai Diógenes, 2008 (exposició-instal·lació a Girona centrada en l’apropiació, l’acumulació i l’excés derivats del síndrome de Diògenes) i Anatomia Diògenes (2008), publicació que revisa fotografies i obres de joventut des d’un lectura en present. Cinc propostes significatives dins la seva trajectòria que permeten detectar i definir l’actitud i l’hàbitat que mouen l’artista.

Fidel a les dinàmiques i processos que determinen el seu treball – apropiació, acumulació i lectura telúrica vers l’entorn – Suite per un epicentre desplaçat enceta un nou registre que fins ara l’artista no habia utilitzat: la pintura.