You are currently browsing the category archive for the 'Fito Conesa' category.

El 28 de marzo de 2008 iniciamos el desmontaje de la máquina “sorològica” de Fito Conesa. Como sabéis, un complejo sistema de motores reutilizados, sensores de movimiento, bombillas, fluorescentes, circuitos eléctricos, mobiliario, ventiladores,  colores y ruedas que invitaba a un curioso proceso de incorporación y traspaso del elemento sonoro a la memoria y al recuerdo, incidiendo directamente en el factor emotivo de la palabra, el lugar y las relaciones personales. 

Read the rest of this entry »

El passat divendres 1 de febrer es va inaugurar el quart projecte expositiu del cicle Obsessions. Exemples de redundància i persistència cíclica. Sota el títol de Sorològic. Fragments arqueològics per a un possible imaginari acústic, l’artista Fito Conesa va fer la presentació pública de la seva complexa màquina: una instal·lació delirant a base d’aplicació pictòrica, motors, objectes de tot tipus, aparells i circuits elèctrics, llums, collages i – el més important – sensors de moviment que posen en funcionament tota una fràgil maquinària en una mena de fantasiosa reacció en cadena iniciada pel propi espectador de l’Aparador.

p1000352.jpg

Els jocs lingüístics sorgits de la fusió de dos o més termes és ja un element característic dins l’obra de l’artista. Girs conceptuals a partir del llenguatge que conviden a una nova lectura d’allò que l’envolta o el preocupa. Una estratègia inicial que, com si es tractés del científic que intenta demostrar les seves teories des d’allò racional, Fito Conesa explora i analitza fins el límit per a aconseguir una (suposada) veracitat de les seves idees. Així neix Sorològic, un nou acte d’interpretació de l’entorn i dels altres des de la seva identitat sonora i la seva capacitat evocadora. Una manera de fer que tot sovint el porta a optar per altres formats de presentació com ara el concert en directe.

Read the rest of this entry »

sorologic2.jpg

OBSESSIONS. Exemples de redundància i persistència cíclica.

Proposa un exercici d’exhibicionisme (artístic) on fer visibles certs mecanismes de repetició constant en el treball en art. Partint d’una lectura positiva i entusiasta de l’obsessió —quelcom necessari per una qüestió d’intensitat i fe en allò que es fa o es vol fer— el cicle explora els comportaments obsessius de determinats artistes a l’hora de definir el seu treball, les seves inquietuds i els seus interessos en el camp de l’art. Actituds repetitives i inconformistes que els porten, més enllà del possible èxit o fracàs de la seva obra fins i tot al marge de la seva acceptació social o mercantil a la reiteració (gairebé malaltissa) de les mateixes idees una vegada i una altra.